Poesía Escénica vi: Circ, Magia i Titelles (in Catalan)
Joan Brossa
Synopsis "Poesía Escénica vi: Circ, Magia i Titelles (in Catalan)"
Encuadernación: RústicaColección: Textos a part ; 119El present volum agrupa nou peces de les modalitats escèniques amb què l'autor construïa l'altre peu del teatre català. D'aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatòriament circ, music-hall, il·lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell'arte, ombres xineses... L'autor hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els gèneres, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherència i fermesa en tota la poesia escènica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l'últim que li coneixem (Poemància, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigènia intencionalitat dramàtica i va concebre l'escena com a espai metafòric de la vida.El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d'habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L'obra encara no s'ha dut mai a escena, però quan, molts anys més tard, l'autor va conèixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s'havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve "Hausson" les tres peces publicades en aquest volum: «el màgic més complet dels Països Catalans» i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l'il·lusionisme contemporani.Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escènica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allò essencial: la veritat nua i poderosa d'un espectacle «sense perruca». La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d'una lògica inqüestionable i d'uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir «amb unes ulleres sense vidres» els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.
